’Noches en el Álcazar’ reivindica el paper de la dona en la composició
Si hagués nascut home, l’enlluernadora música de cambra de la sueca Elfrida Andrée (1841-1929) seria avui coneguda a tot Europa. Poc se sap a Espanya, però, d’aquesta inquieta compositora, directora d’orquestra i organista de la catedral de Göteborg-va ser pionera a ocupar un lloc d’aquesta naturalesa, per a això va haver d’enfrontar durant anys a l’hostilitat del clergat escandinau- que va arribar a escriure dues simfonies i una òpera amb llibret de la Premi Nobel Selma Lagerlöf, entre una extensa producció. Reivindicar la seva obra i la seva figura s’ha convertit en una obsessió per Orfilia Saiz, la violoncel·lista del Trio Vega que completen el violí Marc Paquin (membre també de l’Orquestra Ciutat de Granada) i el recentment incorporat pianista italià Domenico Codispoti. La formació va debutar el 2 d’agost al cicle Nits en els Jardins de l’Alcàsser amb un programa centrat en compositores del XIX que dedica la seva segona meitat a Fanny Mendelssohn (1805-1847), pianista i germana gran de Felix Mendelssohn.
Orfilia Saiz descobrir l’obra de Andrée mentre investigava el repertori per a violoncel escrit en els dos últims segles per autores europees. La seva fascinació va ser immediata. “Els seus trios i quartets o el quintet per a piano estan meravellosament escrits. Té un estil romàntic que recorda per moments a Schumann, com passa amb el seu segon trio per a piano, que és el que oferirem a Sevilla”, explica la violoncel·lista santanderina, que està “decidida” a buscar finançament per registrar en disc tota l’obra cambrística de Elfrida Andrée.
La peripècia vital de la pianista i compositora Fanny Mendelssohn (1805-1847) és una mica més coneguda. Quatre anys més gran que Felix Mendelssohn, aquesta admiradora de Bach prematurament morta va gaudir de l’estima d’artistes com Charles Gounod, que la va instar a dedicar-se professionalment a la música, un ofici irreconciliable amb els codis masclistes de la classe mitjana-alta a la qual ella va pertànyer . “En analitzar l’Octet per a cordes que Felix Mendelssohn va compondre en la seva adolescència trobem molts trets de la seva germana. Ara s’especula sobre si ell va poder signar com a pròpies algunes obres d’ella. Del que no cap dubte és de la influència mútua que tots dos van exercir sobre l’altre “, reflexiona Saiz. Eclipsada pel talent del seu germà i la seva pròpia timidesa i, dècades després, pel sentiment antisemita instal·lat a Alemanya que va silenciar el seu repertori, Fanny va crear nombroses obres per a piano, diverses cantates i notable música de cambra, com el seu apreciat Trio per a violí, violoncel i piano en re menor op.11, que va escriure mesos abans de morir als 42 anys i que el Trio Vega també ha interpretat.
Font d’on s’ha tret aquesta informació:http://www.donesenxarxa.cat/noches-en-el-alcazar-reivindica-el
